Per a tu, el meu cel...
Saps que ets la meva vida, que sense tu... Però així i tot, vas haver de fer-ho... En fi... És una pena...
Sí, em dius que no t'importaven els regals, sinó altres coses... Jo no podia donar-te aquestes altres coses!! Podia donar-te regals materials, la meva veu, el meu amor... Però no podia escurçar les distàncies, ni fer córrer el temps...
Així i tot, ho vaig intentar... Aprovava per poder anar a veure't... Em plantejava no fer batxillerat... Vaig aguantar,tres setmanes gairebé sense parlar amb tu, més que el just per a subsistir, per a així poder parlar més temps amb tu quan tornessis d'Itàlia... I, quan per fi tornes, em trobo amb això... Quin cara et creïs que se'm va quedar!? Tu necessitaves fer-ho, sí... Però no vas pensar en els meus sentiments?
NO, NO EM DIGUIS QUE JO VAIG ESCOLLIR. No m'ho diguis, perquè les dues opcions donaven a una sola conclusió: la destrucció de la nostra relació, així que, em donava igual com escollir... I no vaig voler veure't sofrir.. Ho vaig fer per tu.
En fi... Són simples pensaments en alt, que havia d'escriure... Com tu en el teu dia vas escriure els quals havies d'escriure... Espero que el català amb el qual veus escrit això sigui correcte... Bé, això... Fins que ens vegem... (I comenta de vegada en quan, que ja no ho fas!! :P)
A tot això... Haig d'aprendre català... És que és un idioma preciós... Ho veig i m'encanta... M'agrada més que el castellà (mentida, però gairebé)...
PD: Espero que el títol no t'hagi molestat... Dic, per la llibertat de cridar-te "el meu cel" i això...
Sheinnandhosh ha escrito. | 01:22
8 Anotaciones:
S'admeten comentaris en català. (Per si ho dubtàveu...) Això sí, si estan en català, amb ortografia i gramática impecables, moltes gràcies... (I sense gràcies, obligatori. :P)
Jejej, bon català espero que al final l'acabis parlant i escribint sense traductors.
Pel que fa al contingut. Jo et diria que procuris no rallarte massa, se que es molt difícil passar per on estas passant (t'ho dic per experiéncia similar) per tant intenta continuar el teu camí recordant el passat però sense aturar-te en ell.
Íbiel, jo lo que si que et diria es que no perdis la seva amistat, perquè creume: val moltissim.
Espero veura't aviat.
Cuida't.
Gràcies, Johnny... L'amistat no l'hem perdut... S'ha deteriorat una mica, però amb el temps tot es guareix, ja ho diu la cançó de Rosana... "En hivern, vam voler tornar, i vaig aprendre que la vida, no escriu en el fred... És inutil voler subrallar el que esborra l'oblit..." Espera, què cony faig jo cantant una cançó de Rosana!? Merda, vaig a rentar-me la llengua, ara vinc...
Jjejee, no tens remei xiquet.
xDD :P
No m e enpanado de na!!!!!
XDDDDD
No em molesta el títol del post... Es que ja no ets lliure de fer el que et sembla? Encara que continuiis dient-me carinyo, cel i totes les coses que es diuen els enamorats, no em molestarà... Em coneixes (i no diguis que creies coneixe'm), em coneixes i saps que sempre em resigno a tot, que sempre aguanto els crits, els mots que em molesten, els retrets... T'ho vaig dir i t'ho torno a repetir: crida'm, insulta'm, fes tot el que necesitis per desfogar-te. Jo, com sempre, aguanto. I no et preocupis per mi, ja no vé d'aquí...
Referent a lo de que no vaig pensar en els teus sentiments... Bé, la veritat és que vaig estar gairebé un mes pensant en ells. Vaig estar gairebé un mes pensant en què havia passat i un cop presa la decisió, en com t'ho havia de dir.
Et va sorprendre? A mi no m'hauria sorprés... Però bé, això és que no te'n vas adonar...
Va ser culpa meva? Tinc molt clar que no, i que tampoc la culpa va ser teva. Mira, al meu parer això era una cosa que havia de passar... Potser no ho enténs... Potser et sembla egoista, fred, cínic, que et digués "No sóc capaç d'aguantar tants anys...". Però m'has d'entendre i potser ho acabaràs entenent... Tu tens quinze anys, jo en tinc disset. Em vas dir "Jo si que sóc capaç d'aguantar tots aquests anys per tu". I qui no és capaç d'aguantar uns anyets quan en tens quinze? Què fas als quinze anys? Ets jove... Et pots permetre aquest luxe... Esperar... Però quan en tens disset? Quan estàs a una edat plena de sobresalts acadèmics pel batxillerat, els nois, la colla...? Crec sincerament que aquí la que pringava era jo... Jo, per ser més gran.
Estic segura que no estàs entenent els meus arguments, semblen trets d'una pel·lícula de ciència ficció... Però és el que sento i el que em va empènyer a separar-me de tu definitivament (a part de tot allò que ja et vaig explicar...). Prefereixo fer-me mal ara (i per defecte a tu també), que no fer-nos molt més mal d'aquí un temps...
El traductor que fas servir és prou bo però fa alguns errors de sintaxi i de context, i està una mica desactualitzat pel vocabulari però al cap i a la fi no està gens malament... xD
Apa, ens veiem. Adéu..
Sí, entenc els teus arguments, els entenc MOLT bé. "I, que als quinze anys, sóc jove"? Ah, disculpi'm, àvia... "Sobresalts acadèmics"? He hagut de recuperar CINC PUTES ASSIGNATURES, per tí... Per anar a veure't aquest estiu (que al final sí em deixaven, però és igual, vas decidir anar-te sense abans saber-ho)... Per què no podies esperar? Per què m'havies d'arravassar la poca il·lusió que em quedava per a aprovar, per a ser feliç aquest estiu, per a viure? Per què m'ho vas haver de dir just quan estava amb les extraordinàries (i ho sabies)? Per què? Saps? Vaig estar a punt de repetir... De no presentar-me als exàmens, total, quin més dóna, sense tí el curs seria igual d'infeliç... No vaig repetir perquè la meva mare té raons massa fortes per a convèncer-me que no ho faci... Però, no podies esperar fins a després de veure'ns? PER QUÈ ET VAS OBSTINAR A FOTRE'M L'ESTIU? PER QUÈ T'OBSTINES A FOTRE'M ELS SENTIMENTS? La mostra que no penses en això és el súmamente borde que estàs últimament... El de les fotos, la teva insistència, la teva desconfiaza, em va fer més dany que el qual tallessis amb mi... I després quan jo et vaig insistir en una cosa PER SEGONA VEGADA SOLAMENT, em vas saltar amb un sec "Que sí.". De debò creïs que penses en els meus sentiments? Doncs noia, ho dissimules molt bé...
Íbiel, ja se que es muy dificil de entender, y mas cuando se trata de tu chica o tu ex chica... Es difícil, ya que el amor te ciega y quando se va te abre los ojos.
Marta no te ha querido putear, lo que passa esque aveces se hace incomodo expressar un sentimiento que no sientes, y por eso "creo" que te habra en los examenes de recuperación (segun dices).
Intentalo mirar por la parte positiva:
empiezas un nuevo camino... no sabes lo que te encontraras...
Yo te animo a que nunca pierdas la esperança chico ;)
Un saludo amigo.
Publicar un comentario
<< Portada